A mi m’agrada Estopa. Els escoltàvem al cotxe amb la família i me'ls estimo pel lloc que ocupen en la meva particular història musical. Ara bé, si m’agrada o no m’agrada Estopa és irrellevant. Ho és perquè el nostre estimat Govern els ha fet servir per la seva estratègia de comunicació. La Diada del 2021 no va perdre l'ocasió per presentar un cartell amb una frase descafeïnada de Pau Casals per despullar la celebració de tota catalanitat. Enguany tampoc ha perdut l’oportunitat de convertir la Creu de Sant Jordi en un poal per abocar-hi les seves dèries. Escollir Estopa era parar l'escenari perfecte per vendre el discurs de la Catalunya plural i mestissa que, en el fons, no és res més que una Catalunya on, passats pel sedàs del hippisme i l'engany de la tolerància d’una sola direcció, tots els qui gosem assenyalar l’evident castellanització de les idees serem titllats de reclosos i d’avorrits. I de racistes, si sona la campana.
És maliciós usar l’adjectiu “plural” per descriure tot allò que és en castellà perquè descriu com a intolerants els catalanoparlants pel fet de ser-ho
Ahir la Laura Rosel va aprofitar l'avinentesa perquè en el fons la seva feina és aprofitar totes les avinenteses que brindi el Govern per dur els vaixells a bon port. Tant és així que no va perdre l’oportunitat d’explicar que els germans de Cornellà són “trobadors de la Catalunya plural i alegre”. Ho són. També ho són Roger Mas, la Queency, Crim, Rombo, Oques Grasses, Manel o Les Buch. És maliciós fer servir l’adjectiu “plural” per descriure tot allò que és en castellà perquè descriu com a intolerants els catalanoparlants només pel fet de ser-ho. És encara més maliciós si serveix, des de la ràdio pública del país, per publicitar els missatges del Govern. També és trist: evidencia que el marc del mestissatge i la reivindicació del xarneguisme —l’etern pretext dels comuns per excusar el seu anticatalanisme— ha calat al cervell dels suposats alliberadors el país. Els xarnegos són catalans i per això no cal reivindicar-los com una seminacionalitat al marge per estalviar-los el mal tràngol de la catalanitat. Fer-ho és espanyolistament etnicista.
Els xarnegos són catalans. No cal reivindicar-los com una seminacionalitat al marge per estalviar-los el mal tràngol de la catalanitat
És mesquí comprar el marc dels comuns perquè suposa acceptar el capgirament més cínic de la colonització que patim. És encara més mesquí fer-ho en nom d’una pretesa hegemonia política de partit que, s’aconsegueixi o no, serà temporal i no serà posada al servei de la secessió. Fa temps que l’independentisme basa la seva existència en un “eixamplar la base” que no ha estat més que un buidatge nacionalista i ideològic del moviment amb la intenció de vendre’l a bon preu a tot aquell qui, d'entrada, arrufaria el nas només de sentir tuf de català. L’èxit de l'estratègia dependrà dels objectius de qui l'ha teixit. Per guanyar eleccions, funcionarà. Per garantir el canvi espiritual i d’autoestima que ens aferri a la supervivència, fallarà. Però els complexos treballen en silenci i incansablement al cap dels qui sempre preferiran caure bé que seguir existint, dels qui prefereixen trampejar la situació amb un somriure, que és més fàcil i porta menys feina que canviar-la.
És penós que, des de la ràdio pública, s’hagi fet servir Estopa de tonto útil per fer propaganda electoral
És penós que s’hagi fet servir Estopa de tonto útil per fer propaganda electoral. És lamentable que s’hagi fet des de la ràdio pública. És pèrfid pensar que comprar segons quins marcs amb propòsits electoralistes no afecta la moral de la nació —que ja està tocadíssima— i és un tret al peu fer servir els mots per col·locar la catalanitat al lloc del cervell on els ciutadans hi desen el que fa pudor de ranci o és avorrit, intolerant, burgès i maleducat. Sembla mentida que encara avui tinguem aquests debats. Que els tinguem, però, només és una mostra de com alguns creuen que fan alguna cosa per Catalunya mentre, en realitat, ballen dins la gàbia que Espanya ens prepara per fer-nos sentir poca cosa a veure si algú els tira alguna moneda.